Aprenentatge col·laboratiu i nadius digitals

Respecte del que Mtra. Iarene Argelia Tovar Romero comenta en el document de treball de l’assignatura “nuevos espacios para la construcción colectiva de aprendizaje”, en l’apartat de conclusions, pàgina 11, quan esmenta la resistència dels educadors a la utilització dels instruments de la web 2.0 (blogs, wikis....) per a l’aprenentatge, jo hi afegiria una quarta resistència a les tres que ell esmenta: el pudor. Genís Roca, un dels nostres “gurus locals” en el tema de les TICs, treia a la llum aquest “pudor” en el debat sobre nadius digitals que va tenir lloc el 2 d’octubre passat, organitzat per Barcelona Digital i Barcelona Activa.

Aquest “pudor” és el que fa que molts “immigants digitals” (aquells que tenim un “passat no digital”) no ens sentim còmodes creant una identitat plena a Internet, no només professional, sinó també social, personal, o “emocional”. Els processos d’aprenentatge són processos de creació col·lectiva de coneixement….de fet, el “bon coneixement” seria aquell que es crea sumant i fent interactuar les “savieses” individuals. Aquesta creació col·lectiva implica col·laboració, i la col·laboració obertura, en defintiva, la pèrdua del pudor.

Als immigrants digitals no ens agrada col·laborar amb intensitat total, “a ple pulmó”….: no ens n’han ensenyat. I no crec que mai ho fem al 100%, de manera natural...sempre serem “ex-analògics”. Però això no ens ha de fer-nos sentir acomplexats: podem afegir, entre altres coses, rigor, priorització i un “cert criteri” a aquest procés de creació de coneixement.

Baudrillard

Jean Baudrillard, un autor que hem llegit en l'assignatura "Cultura Audiovisual Digital" d'aquest mateix màster en SIC, comenta en la seva obra "El éxtasis de la comunicación": "Este cuerpo, nuestro cuerpo, a menudo se nos presenta simplemente como superfluo, básicamente inútil en su extensión, en la multiplicidad y complejidad de sus órganos, sus tejidos y funciones, dado que hoy todo está concentrado en el cerebro y en los códigos genéticos, que resumen solos la definición operacional de ser" i, tot seguit, "‘El campo, el inmenso campo geogràfico, parece ser un cuerpo desierto cuya extensión y dimensiones parece arbitrario (y que resulta aburrido de cruzar si uno abandona los caminos principales).‘

Navegar per Internet, "caminar" per Internet...només és "real" allò que veiem a la xarxa o allò que veiem físicament però ens remet a allò que abans hem vist a la xarxa?

Però no cal ser negatius....Internet pot ajudar, i de fet ho està fent, a què la vida torni al món rural, a què els "urbanites" tinguem petits tastos de vida rural en el nostre lleure o que, fins i tot, els més valents, renunciem a la vida urbana per tornar al camp (això sí, "connectats").

La xarxa és urbana. La xarxa és rural. La xarxa és global.