Fent de pagès

Cap d'any a pagès

2009-01-02T07:40:00.001-08:00

Bé, l'any s'acaba, i és l'hora dels resums, com aquest de Vilaweb.

Des del punt de vista d'un pagès afeccionat com jo, l'any, i la feina, no s'acaba mai: és cíclica, contínuament recomença. Ara a l'hivern gairebé tot dorm: és l'hora d'esporgar els arbres, ja que aquesta somnolència, aquesta mitja mort, fa que els facis menys mal.

I siguem pagesos o no, us desitjo un bon 2009. Apretant-nos les dents i el cinturó davant la crisi, i provant de ser encara una miqueta més solidaris amb aquells que pateixen dificultats de tot tipus que, potser, la crisi ens ha fet acostar molt més que no abans.

Pluja d'aigua, pluja de míssils...

2008-12-29T14:29:00.000-08:00

Primerament, disculpes perquè aquest post estava escrit fa un parell de dies, però el "planeta UOC" està fent de les seves i no va sortir publicat...

Un bloc que s’anomena “fent de pagès” no pot passar per alt aquesta pluja que ara mateix està caient: benedicció per alguns (entre els quals, des de Reus, on escric, m’hi compto), càstig en forma de llevantada per alguns altres (Maresme, per exemple), ens ha arribat per donar més autenticitat a aquest Nadal, i per fer encara més cert allò de “per Nadal, cada ovella al seu corral”, ni que només sigui per no mullar-se....

I enmig d’aquesta modorra post-nadalenca, avui es barregen en primera línia dels informatius les notícies sobre l’aigua i les que fan referència al pitjor atac israelià contra Gaza en 40 anys. Pluja d’aigua aquí, pluja de míssils allà. “Any de neu, any de Deú”?....Pregunteu-ho als palestins... I, malgrat tot, us desitjo Bon Nadal i un bon acabament del 2008, encara que sigui mullat!

The future of higher education: How technology will shape learning

2008-12-12T14:31:00.000-08:00

Des de "The Economist", a banda de fer algun article recentment no gaire encertat -segons la meva opinió- sobre la realitat espanyola i catalana, van publicar el darrer mes d'octubre l'informe mencionat en el títol.

Aquest informe es basa en una enquesta i entrevistes en profunditat fetes a representants del sector de l'ensenyament superior, tant pel que fa al món acadèmic com a la gestió. Voldria destacar les respostes a dues preguntes d'aquesta enquesta:

La primera, en què es pregunta: How is technology most likely to affect academic course and degree offerings in your country? , els aspectes que es creu que quedaran més afectats per la tecnologia són:

Més assignatures amb continguts transversals

Un augment de les aliances entre universitats i corporacions portarà més estudiants a cercar programes especialitzats

El mateix del punt anterior passarà amb els professionals (cerca de continguts específics)

La segona, Which tools does your institution currently use, and which do you think will be used within five years?, va concentrar la majoria de respostes en aquests apartats:

Cursos virtuals

Missatges de text/notificacions

Gestió documental

Podreu trobar l'informe aquí.

És interessant destacar que com a exemple de bona pràctica hi surt la UOC!

Aprenentatge col·laboratiu i nadius digitals

2008-11-26T13:46:00.000-08:00

Respecte del que Mtra. Iarene Argelia Tovar Romero comenta en el document de treball de l’assignatura “nuevos espacios para la construcción colectiva de aprendizaje”, en l’apartat de conclusions, pàgina 11, quan esmenta la resistència dels educadors a la utilització dels instruments de la web 2.0 (blogs, wikis....) per a l’aprenentatge, jo hi afegiria una quarta resistència a les tres que ell esmenta: el pudor. Genís Roca, un dels nostres “gurus locals” en el tema de les TICs, treia a la llum aquest “pudor” en el debat sobre nadius digitals que va tenir lloc el 2 d’octubre passat, organitzat per Barcelona Digital i Barcelona Activa.

Aquest “pudor” és el que fa que molts “immigants digitals” (aquells que tenim un “passat no digital”) no ens sentim còmodes creant una identitat plena a Internet, no només professional, sinó també social, personal, o “emocional”. Els processos d’aprenentatge són processos de creació col·lectiva de coneixement….de fet, el “bon coneixement” seria aquell que es crea sumant i fent interactuar les “savieses” individuals. Aquesta creació col·lectiva implica col·laboració, i la col·laboració obertura, en defintiva, la pèrdua del pudor.

Als immigrants digitals no ens agrada col·laborar amb intensitat total, “a ple pulmó”….: no ens n’han ensenyat. I no crec que mai ho fem al 100%, de manera natural...sempre serem “ex-analògics”. Però això no ens ha de fer-nos sentir acomplexats: podem afegir, entre altres coses, rigor, priorització i un “cert criteri” a aquest procés de creació de coneixement.

Baudrillard

2008-11-14T13:40:00.000-08:00

Jean Baudrillard, un autor que hem llegit en l'assignatura "Cultura Audiovisual Digital" d'aquest mateix màster en SIC, comenta en la seva obra "El éxtasis de la comunicación": "Este cuerpo, nuestro cuerpo, a menudo se nos presenta simplemente como superfluo, básicamente inútil en su extensión, en la multiplicidad y complejidad de sus órganos, sus tejidos y funciones, dado que hoy todo está concentrado en el cerebro y en los códigos genéticos, que resumen solos la definición operacional de ser" i, tot seguit, "‘El campo, el inmenso campo geogràfico, parece ser un cuerpo desierto cuya extensión y dimensiones parece arbitrario (y que resulta aburrido de cruzar si uno abandona los caminos principales).‘

Navegar per Internet, "caminar" per Internet...només és "real" allò que veiem a la xarxa o allò que veiem físicament però ens remet a allò que abans hem vist a la xarxa?

Però no cal ser negatius....Internet pot ajudar, i de fet ho està fent, a què la vida torni al món rural, a què els "urbanites" tinguem petits tastos de vida rural en el nostre lleure o que, fins i tot, els més valents, renunciem a la vida urbana per tornar al camp (això sí, "connectats").

La xarxa és urbana. La xarxa és rural. La xarxa és global.

Per què fer de pagès?

2008-10-17T15:06:00.001-07:00

Hola,

Les coses a vegades no se sap com van, però van d'una determinada manera.
Fa un any que buscàvem un lloc on "escampar la boira" de la ciutat i aquest lloc, sense haver-ho planejat, venia associat a uns quants arbres i a un tros d'horta.
El començament va ser difícil (la paraula "dur" seria excessiva), va posar a prova la nostra capacitat d'aprenentatge i unes molt oblidades habilitats manuals.
I...oh, sorpresa, davant d'un dubte, la solució no solia estar a Internet (us atreviu a buscar "esporgar la vinya" a Internet?). Segurament trobareu alguna cosa, però després proveu d'aplicar-ho a la pràctica.
Treballs reals, consells pràctics...com a contrast o, si voleu, complement a aquesta Societat de la Informació i Coneixement de què tan parlem....ha resultat ser una experiència extremadament enriquidora.

I com espero que aquest blog ajudi a l'assignatura? Doncs amb aquestes reflexions al voltant dels usos d'Internet:

- hi ha elements de la cultura, del nostre passat proper, com per exemple la pagesia -qui no ha tingut un avi que no hagi fet de pagès?-, que s'estan oblidant...Internet podria ajudar a recuperar aquests elements?....
- o, al contrari, Internet no té una postura "neutra" sinó que ens està allunyant encara més, i més ràpid, de tota aquesta realitat "física"?

Això no vol dir que no consideri les TIC i tot el que hi ha al seu voltant com a determinants del futur de la societat, de l'economia, de la política....però això ho seria a costa de "fer borrón y cuenta nueva" d'elements que ens han marcat com a persones, com a cultura, com a país?

Josep