Respecte del que Mtra. Iarene Argelia Tovar Romero comenta en el document de treball de l’assignatura “nuevos espacios para la construcción colectiva de aprendizaje”, en l’apartat de conclusions, pàgina 11, quan esmenta la resistència dels educadors a la utilització dels instruments de la web 2.0 (blogs, wikis....) per a l’aprenentatge, jo hi afegiria una quarta resistència a les tres que ell esmenta: el pudor. Genís Roca, un dels nostres “gurus locals” en el tema de les TICs, treia a la llum aquest “pudor” en el debat sobre nadius digitals que va tenir lloc el 2 d’octubre passat, organitzat per Barcelona Digital i Barcelona Activa.
Aquest “pudor” és el que fa que molts “immigants digitals” (aquells que tenim un “passat no digital”) no ens sentim còmodes creant una identitat plena a Internet, no només professional, sinó també social, personal, o “emocional”. Els processos d’aprenentatge són processos de creació col·lectiva de coneixement….de fet, el “bon coneixement” seria aquell que es crea sumant i fent interactuar les “savieses” individuals. Aquesta creació col·lectiva implica col·laboració, i la col·laboració obertura, en defintiva, la pèrdua del pudor.
Als immigrants digitals no ens agrada col·laborar amb intensitat total, “a ple pulmó”….: no ens n’han ensenyat. I no crec que mai ho fem al 100%, de manera natural...sempre serem “ex-analògics”. Però això no ens ha de fer-nos sentir acomplexats: podem afegir, entre altres coses, rigor, priorització i un “cert criteri” a aquest procés de creació de coneixement.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
La qüestió de la falta de pudor és un fet evident per poder parlar obertament a les xarxes socials. Crec que també existeix un sentit del ridícul massa exagerat entre els usuaris denominats immigrants digitals.
Un factor important, és el que els natius digitals fan servir les web socials amb la mateixa naturalitat que utilitzen altres eines dins el marc de les TIC. Facebook és una bona mostra. El que només servia per contactar entre estudiants de la Universitat de Harvard, ara, és una de les empreses més consolidades gràcies a la intervenció de tots els seus joves usuaris que es mantenen diàriament en contacte i, per tant, és la seva manera de comunicar-se sense cap tipus de restricció local i temporal i naturalment sense pudor, ni sentit del ridícul. Publiquen els seus comentaris entre els seus amics i penjant les fotografies de totes les etapes de la seva vida i del que fan amb els seus col·legues comuns a Facebook.
També podem parlar de la futilitat de les principals xarxes socials
Veure la paròdia que han fet a la Concordia University.
www.iamclean.org
Publicar un comentario